UN DÍA EN EL HOSPITAL CON TCAE
El alumnado del ciclo de grado medio de Cuidados Auxiliares de Enfermería ha visto un vídeo de lo que es trabajar dentro del hospital de La PAZ de Madrid. Uno de los complejos hospitalarios más grande de España.
Tenían que hacer un trabajo de reflexión de lo que es ser personal sanitario y la verdad es que sus discursos dejaron a esta profesora gratamente sorprendida.
Comparto con el permiso de la persona un trozo de su discurso.
Si fem un recorregut per l´interior de l´hospital, puguem trobar diverses areas, on es viuen situaçions molts diferents…
A la porta d´urgençies el personal está sempre preparat per a qualsevol cas d´extrema urgència, es un àrea on no existisen les planificaçions, pues totes son inesperades e imprevisibles. Als casos de gravetat, el pacient es traslladat a UCI, on tot el personal de metges, infermeres i auxiliars treballen àrduament en conjunt per a seguir escoltant els latidos d’una persona que lluita entre la vida i la mort.
Mentrestant, a uns metres de distançia, a la sala de parts, les matrones celebren l'arribada d'una nova vida i s'escolta el llant carregat de força d'un xiquet que fa segons ha arribat a aquest món.
Puguem pujar uns pisos i trobar-nos amb un cas doblement espeçial; pues es tracta d'un trasplantament de fetge a una xiqueta, que compte amb un donant perfecte, el seu pare, hospitalitzat a un altre centre próxim. L'equip metge dels dos hospitals es coordinen a la perfecció en una lluita contra rellotge per a que l'intervenció siga favorable per a tots dos.
(Cal mencionar que aquest tipo d'intervencions poden tindre un cost entre els 75.000 i els 300.000 €, aixó sería inviable per a qualsevol persona sense un sistema de sanitat pública com el que tenim).
Mentrestant, unes plantes més abaix, els companys d'un altra área, conseguixen parar el temps per a tindre un merescut descans i desconecten d’hores de incansable treball i estrés, a ritme d'un tango.
Un poc més calmats, a consultes externes, els metges fan ús de la seva vocació i humanitat quan veuen a pacients que pot ser ja li resulten fins familiars, porten mesos o inclús anys acudint a revisions per alguna malaltia que es resisteix a deixar-les viure tranquils.
Entre plantes, ascensors i bullici, un gestor de manteniment es cola per els rincons de l’hospital amb el fi de mantindre-lo en les millors condicions, recolzat per una inversió anual de millons d’euros que ajudará a que continue sent el millor hospital del país i un dels millors del món.
Podríem continuar pujant i baixant plantes i en totes i cadascun d’elles trobaríem situacions diferents, algunes millors que uns altres, i que per un moment, ens traurien un somriure o també una llàgrima amagades al box d'infermeria, pero sempre, sabent que com a professionals, hem donat tot lo millor per a fer més fácil i satisfactoria la vida d´una persona, durant el temps que ha estat baix els nostres cuidats.
Tot el món, en algún moment de la seva vida, va a necessitar anar a un hospital. Els motius poden ser molt variats pero tots van a voler per a ells o a per als seus familiars, l’atenció de un equip de professionals que els tracten amb respecte, dignitat i empatía i aixó, com futurs auxiliars, está en les nostres mans.
Per a finalitzar, vull tancar aquesta redacció amb dos frases que crec que mai deuríem oblidar:
- El pacient no ha triat estar al hospital, el personal sanitari, sí.
- El temps és vida.
Tenían que hacer un trabajo de reflexión de lo que es ser personal sanitario y la verdad es que sus discursos dejaron a esta profesora gratamente sorprendida.
Comparto con el permiso de la persona un trozo de su discurso.
Si fem un recorregut per l´interior de l´hospital, puguem trobar diverses areas, on es viuen situaçions molts diferents…
A la porta d´urgençies el personal está sempre preparat per a qualsevol cas d´extrema urgència, es un àrea on no existisen les planificaçions, pues totes son inesperades e imprevisibles. Als casos de gravetat, el pacient es traslladat a UCI, on tot el personal de metges, infermeres i auxiliars treballen àrduament en conjunt per a seguir escoltant els latidos d’una persona que lluita entre la vida i la mort.
Mentrestant, a uns metres de distançia, a la sala de parts, les matrones celebren l'arribada d'una nova vida i s'escolta el llant carregat de força d'un xiquet que fa segons ha arribat a aquest món.
Puguem pujar uns pisos i trobar-nos amb un cas doblement espeçial; pues es tracta d'un trasplantament de fetge a una xiqueta, que compte amb un donant perfecte, el seu pare, hospitalitzat a un altre centre próxim. L'equip metge dels dos hospitals es coordinen a la perfecció en una lluita contra rellotge per a que l'intervenció siga favorable per a tots dos.
(Cal mencionar que aquest tipo d'intervencions poden tindre un cost entre els 75.000 i els 300.000 €, aixó sería inviable per a qualsevol persona sense un sistema de sanitat pública com el que tenim).
Mentrestant, unes plantes més abaix, els companys d'un altra área, conseguixen parar el temps per a tindre un merescut descans i desconecten d’hores de incansable treball i estrés, a ritme d'un tango.
Un poc més calmats, a consultes externes, els metges fan ús de la seva vocació i humanitat quan veuen a pacients que pot ser ja li resulten fins familiars, porten mesos o inclús anys acudint a revisions per alguna malaltia que es resisteix a deixar-les viure tranquils.
Entre plantes, ascensors i bullici, un gestor de manteniment es cola per els rincons de l’hospital amb el fi de mantindre-lo en les millors condicions, recolzat per una inversió anual de millons d’euros que ajudará a que continue sent el millor hospital del país i un dels millors del món.
Podríem continuar pujant i baixant plantes i en totes i cadascun d’elles trobaríem situacions diferents, algunes millors que uns altres, i que per un moment, ens traurien un somriure o també una llàgrima amagades al box d'infermeria, pero sempre, sabent que com a professionals, hem donat tot lo millor per a fer més fácil i satisfactoria la vida d´una persona, durant el temps que ha estat baix els nostres cuidats.
Tot el món, en algún moment de la seva vida, va a necessitar anar a un hospital. Els motius poden ser molt variats pero tots van a voler per a ells o a per als seus familiars, l’atenció de un equip de professionals que els tracten amb respecte, dignitat i empatía i aixó, com futurs auxiliars, está en les nostres mans.
Per a finalitzar, vull tancar aquesta redacció amb dos frases que crec que mai deuríem oblidar:
- El pacient no ha triat estar al hospital, el personal sanitari, sí.
- El temps és vida.
No hay comentarios: