L'ApS: UNA EXPERIÈNCIA QUE ENS DEIXA PETJADA

Convençuts que l'escola ha d'implicar-se en la societat perquè en ella estem educant per a la vida, us anunciàvem el passat mes de novembre la nostra aposta per la metodologia Aprenentatge-Servici (ApS) en el mòdul d'Intervenció Socioeducativa amb Joves del Cicle d'Animació Sociocultural.

L’ApS ens ha permès aprendre a través d'un desenvolupament pràctic dels continguts acadèmics fent un servici en un entorn més pròxim; en el nostre cas, en organitzacions que oferixen suport educatiu a xiquets i joves en risc d'exclusió social com Altius i Ymca als qui agraïm esta possibilitat.

La reflexió és un dels requisits bàsics d'esta metodologia. Alguns d'estos aprenentatges els alumnes han anat plasmant-los en el nostre Blog d'Animació i mitjançant la realització de vídeos.

Hem constatat com l’ApS afavorix la consciència crítica que ens porta a una participació ciutadana activa. Concretament, la nostra alumna Olimpia, ens deia: "vivim en una societat (...) en la qual estem tan ocupats en les nostres coses que no tenim temps de qüestionar-nos res (...). Hi ha qui mai arribarà a tindre els recursos per a aconseguir tot el que nosaltres tenim regalat i açò no és just". Saray s'expressava en la mateixa línia: "Si alguna cosa he après durant aquest temps en Altius és a valorar un poc més allò que tinc".

La Raquel destaca un aprenentatge competencial fonamental en el desenvolupament personal i professional: saber escoltar. "L'única cosa que desitgen és que eixa persona els escolte més enllà de si els poden ajudar o no (...). Satisfacció màxima. Recomane realitzar l’ApS (...). Aprens alhora que ajudes i creixes com a persona”. La Mar i l’Alba ens diuen que "les oportunitats per a ajudar als altres ens envolten cada dia". I és que l’ApS ens obri a la solidaritat, al desenvolupament moral; en definitiva, a l’alteritat, a uns “altres” amb els qui habitualment no ens relacionem.

Altres competències no menys importants són les que ens comenten la María i la Paula: la paciència i la capacitat d'organitzar-se ja que l’ApS ens posa en contacte amb possibles escenaris de treball, a més a més de ser una oportunitat perquè l'alumne es vincule o rebutge futurs projectes personals.

L'Ester i la Cristina han fet una experiència peculiar fent classes d'alfabetització i lecto-escriptura superant la por d'estar davant de persones més adultes i cercant recursos per a les classes. L’ApS afavorix el diàleg intergeneracional i ho expressaven així: "Açò sí que em va fer por, jo, una xica normal, amb 20 anys, posar-me davant de no sé quants alumnes entre 30-50 anys (...) però la vida està per a superar-nos (...). La primera classe em va portar hores de reflexió a casa, però cada vegada tenia més ganes de seguir ensenyant (...). Mai ens hauríem d'oblidar de la gent que ens necessita".

De cara al pròxim curs, els professors continuarem formant-nos en esta metodologia, participant en els congressos a Catalunya i València per a millorar esta experiència, que procura aprenentatges significatius, alhora que ens permet viure l'ideari de la nostra Escola: la formació integral de persones per a ser ciutadans lliures, responsables, solidaris i comprometits.

Perquè no és el mateix valors pensats que valors sentits...i en l’ApS hem trobat un bon aliat.